....EN LA PARRA....

27.12.2004 um 15:49 Uhr

EL JOVE CRANC

von: TUTI

Stimmung: estic afónica de tant cridar als nens i nenes de l'esplai... xq algú no em busca una feina on pugui dialogar en comptes de cridar????

 

                                  

 

EL JOVE CRANC

Un jove cranc va pensar: “Per què a la meva família tots caminen endarrera? Vull aprendre a caminar

endavant com les granotes, i així em caigui la cua si no me n’en surto!”

Va començar a entrenar-se d’amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els primers dies acabava retut per

l’esforç. Topava a tot arreu, es macava la cuirassa i s’entortolligava una pota amb l’altra. però de mica en mica

les coses van anar millor, perquè tot es pot aprendre, si es vol.

Quan va estar segur d’ell mateix, es va presentar a la seva família i els va dir:

- Fixeu-vos bé.

I va fer una magnífica cursa endavant.

- Fill meu! – va esclafir en plors la mare -, que se t’ha girat l’enteniment? Torna en el teu seny, camina tal

com t’han ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tant t’estimen.

Els seus germans, no obstant, es petaven de riure.

El pare se’l va mirar severament i després va dir:

- Ja n’hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si vols anar a la teva, el riu és

prou gros: ves-te’n i no tornis més!

El bon cranc s’estimava els seus familiars, però estava massa segur d’anar pel bon camí com per tenir

dubtes: va abraçar la mare, va saludar el pare i els germans i se’n va anar a córrer món.

El seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d’un grup de granotes que com a bones xafarderes s’havien

reunit al voltant d’una fulla de nenúfar per fer petar la xerrada.

- El món va al revés – va dir una granota -. Mireu aquell cranc i digueu-me que m’equivoco, si podeu.

- Ja no hi ha respecte! – va dir una altra granota.

- I ara! I ara! – va dir una tercera.

Però el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu

camí. Al cap d’una estona, va sentir que el cridaven.

Era un vell cranc d’expressió melangiosa que

s’estava tot sol al costat d’un roc.

- Bon dia – va dir el jove cranc.

El vell el va observar llargament, i li va preguntar:

- Què et penses que fas? També jo, quan era

jove, em pensava que ensenyaria als crancs a

caminar endavant. I vet aquí què hi he guanyat: visc

tot sol, i la gent es mossegaria la llengua abans que

dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis a temps, fesme

cas: acontenta’t a fer com els altres i un dia m’agrairàs el bon consell.

El jove cranc no sabia què contestar i no va dir piu. Però per dintre pensava: “Tinc raó jo”.

I tot saludant gentilment el vell, va reemprendre orgullosament el seu camí.

Anirà molt lluny? Farà fortuna? Redreçarà totes les coses tortes d’aquest món? Nosaltres no ho sabem,

perquè ell continua caminant encara amb el mateix coratge i decisió del primer dia. Només podem desitjar-li

de tot cor:

- Bon viatge!

Rodari, Gianni : Contes per telèfon

 

 

                                

27.12.2004 um 15:44 Uhr

......

von: TUTI

"Cómo no va a estar el mundo al revés si todo junto se escribe separado y separado se escribe todo junto"
                                                                                      Autor: ni idea

Remitido x Sickboy4

26.12.2004 um 02:45 Uhr

Quien dice Montevideo dice Barcelona, Madrid, München, Lisboa, Freiburg, Brasil.....

von: TUTI

 El derecho a la alegría (página 83)

Yo me imagino a Montevideo llena de bicicletas. ¿Por qué no ponen los carriles de una buena vez? Carriles en la rambla, en las avenidas, en las calles anchas. La bicicleta se usa poco, por el peligro de que te rompan el cráneo. Montevideo podría ser, debería ser, la primera ciudad latinoamericana capaz de reaccionar contra la religión norteamericana del automóvil. ¿Por qué no? ¿Por colonialismo mental? La bicicleta es el medio de transporte más barato, sin contar las piernas, y no envenena el aire, ni contamina el silencio, ni tapona las calles. Si hubiera carriles, el país ahorraría petróleo y mucha gente ahorraría pasajes y se liberaría del tormento de los ómnibus repletos

                                        EDUARDO GALEANO

 

26.12.2004 um 02:02 Uhr

sisi, ja sé que és 26, però...

von: TUTI

Stimmung: acabo de veure Cinema Paradiso....
Musik: ennio morriccone

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre’n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s’empara de tot, potser un somriure

inesperat es una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s’ha esvanit i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

 

                                     Miquel Marí i Pol

21.12.2004 um 18:13 Uhr

frasecilla segunda...

von: TUTI

Desear que siga existiendo el mundo,

para que siga existiendo toda la belleza del mundo,

es una ingenuidad a la que no renunciamos

                                            Jorge Reichman

21.12.2004 um 18:12 Uhr

frasecilla primera...

von: TUTI

Érase una vez un mundo

que descubrió que se había convertido

en un mundo equivocado

                                   Juan José Millas

18.12.2004 um 21:26 Uhr

(cast) frasecilla # ?

von: TUTI

Musik: el sonido de la CPU

Si quieres oir cantar mi alma,

haz silencio a tu alrededor.

 

                                                                                      

14.12.2004 um 23:36 Uhr

una definición muy antigua de la señorita Carmen Paladini i Adell

von: TUTI

Stimmung: a punto de ser un año + vieja....
Musik: morcheeba

COMPLETAMENTE LOCA
(Alejandro Sanz)



Hoy la vi
hablando con las flores del parque

llorando porque vió un pájaro morir

ella está completamente loca

Ella está 
preocupada por lo del Amazonas

rebelada con toda la sociedad

ya lo ves, completamente loca

Dice que
no entiende la señal de prohibido

que la va a cambiar por pase sin llamar

ella está completamente loca

Si por su manera de pensar
la llaman loca

que me llamen loco a mi también

y les gritaré que no quiero ser como ellos

la gente que piensa que ella está

completamente loca

Mírala dice que esta bien a mi lado
dice que le gusto así como soy

ella está completamente loca

le gusta mas si sale de mi mano a pasearse

ver cielo abierto que abierto el cielo ya está

completamente loca

La quiero y qué
me gusta su manera de verlo

porque piensa lo mismo que pienso yo

y porque está completamente loca

Piensa que las peleas se combaten con los besos
y que el hambre se solucionaría queriendo hacerlo

hay gente que piensa que esto ya pasó de moda

hay gente que piensa que ella está 

completamente loca.

 

09.12.2004 um 23:17 Uhr

DEVUELVEME A MI CHICA (Hombres G)

von: TUTI

Stimmung: nostàlgica de la infantesa....
Musik: asian dub foundation

DEVUELVEME A MI CHICA
(Hombres G)



Estoy llorando en mi habitacion 

todo se nubla a mi alrededor 
ella se fue con un niño rico 

en un Ford-fiesta blanco 

y un jersey amarillo 

Por el parque les veo pasar 
cuando se besan la paso fatal 

voy a vengarme de ese marica 

voy a llenarle el cuello 

de polvos pica-pica 

Sufre mamon 
devuelveme a mi chica 

o te retorceras 

entre polvos pica-pica...

Le he quemado su jersey 
se ha comprado el pijo seis 

voy a destrozarle el coche 

lo tengo preparado 

voy a ir esta noche 

No te reiras nunca mas de mi 
lo siento nene vas a morir 

tu me quitaste lo que mas queria 

y volvera conmigo 

volvera algun dia.... 

Sufre mamon...

sí, sí, sé que és una parida de cançó... però és que és la primera cançó que em vaig aprendre en castellà quan era petita petita, i en anglès va ser la del Rick Ashley (¿s'escriu així?) que és deia més o menys.."never gonna give you up"... que apareixia al Boom3 o el Boom4, el superrecopilatori que tenia en K7 tot ratllat de tant escoltar-lo.... ja se sap que totes i tots tenim un passat...........

09.12.2004 um 01:10 Uhr

NO DUDARÍA

von: TUTI

Stimmung: rallada lleument
Musik: no dudaría

NO DUDARÍA

Si pudiera olvidar todo aquello que fui,
si pudiera borrar todo lo que yo vi,
no dudaría,
no dudaría en volver a reir.

Si pudiera explicar las vidas que quité,
si pudiera quemar las armas que usé,
no dudaría,
no dudaría en volver a reir.

Prometo ver la alegría,
escarmentar de la experiencia
pero nunca,
nunca más usar la violencia.

Prometo ver la alegría...

Si pudiera sembrar los campos que arrasé,
si pudiera devolver la paz que quité
no dudaría,
no duadaría en volver a reir.

Si pudiera olvidar el llanto que vi,
si pudiera borrarlo, apartarlo de mí
no dudaría,
no dudaría en volver a reir.

Prometo ver la alegría...

                                                        Antonio Flores